Universitat Occitana d'Estiu de 2025

del dijòus 3 de julhet al dimenge 6.

"Fàcia a la(s) dominacion(s)"

Entrevistas realizadas per nòstre partenari Radio Lenga d'Òc . Picatz sus lo boton aquí desota!

Et aquí l'audio del Passacarrièra registrat per Radio Lenga d'Òc. Clicatz sus lo boton çai jos.

49èna UNIVERSITAT OCCITANAD’ESTIU

FACIA A LA (S) DOMINACION(S)

A la raiç d’aquel tèma se tròba aquela incompreneson de l’injustícia facha a la lenga occitana e a las lengas istoricas de França ; perqué aquela determinacion de los eradicar? Non! Desapareguèron pas de lor acòrdi a causa de lor obsolescéncia. Lor desaparicion es la resulta de la volontat politica, aquela de la dominacion culturala e politica, primièr monarquica puèi republicana.

E es la violéncia d’aquel procès que priva los pòbles — alsacians, bascs, bretons, còrses, occitans — de lor biais particular d’exprimir lor « èsser dins lo mond », d’abitar un territòri que nos fa sensibles a totas las formas de dominacion, que sián lingüisticas, socialas, racialas, colonialas, economicas, patriarcalas, etc.

E los eveniments actuals nos ofrisson fòrça rasons d'èsser preocupats. D'en primièr, las novèlas internacionalas, quand los dirigents d'estats poderoses viran subte l'esquina a de decennis de bastison laborosas d'un òrdre internacional basat sus la lei e la diplomacia, per impausar brutalament lor dominacion suls païses e los pòbles, per fòrça d'armas o a travèrs de mesuras economicas de represalhas, per fin de s'apoderar de las riquesas del sossòl en particular.

Mas, per s'apropriar lo ben d'un autre, cal començar per li negar tota alteritat, lo cal empachar, li trobar de fautas, lo mespresar, lo tractar d’eretge, de nazi, de bandit, de terrorista... per justificar fin finala las accions del predator dins un revirament de posicions ont l'agressor ven l'atacat e la victima ven l'executor. Aquel clima internacional es acompanhat pertot d'un afebliment de las valors eticas que sostenon la democracia e que s'exprimisson aicí, uèi de biais desinhibits a travèrs d'opinions racistas, masculinistas, antisemitas, misoginas e supremacistas.

Ausissi d'unes dire que nos aluenham de la defensa culturala per nos engatjar dins la politica. Seriosament, podèm pensar a la defensa culturala sens ligam amb la politica? Non; levat se nos confinèm a una vision folclorica de l'accion culturala, retrospectiva. Aquò's pas nòstre cas, en preferissent puslèu seguir lo camin dobèrt per Robèrt Lafont, lo paire de l'occitanisme modèrne.

Citi Robèrt Lafont: "Una lenga qu’a pas res de dire als òmes de son temps es una lenga mòrta. […] Una lenga que ditz quicòm a las gents crèa lo besonh de lenga."

Alara, fàcia a la dominacion, aquela Universitat Occitana d’Estiu pretend pas examinar tota la question, coma es tan vasta, mas puslèu de se centrar sus qualques moments e actituds bèlas ont de movements e de personatges an esboçat sens equívoc aquela demanda: es emancipatòria, umanista, progressista, sociala, e luènh, fòça luenh de tota forma d’isolament basat sus l’identitat!

_ Exigir lo respècte de las lengas autoctònas de França se pòt pas concebre que dins un encastre mai larg, aquel del respècte de la diversitat culturala, dins l’encastre d’una democracia viva.

_ Las femnas occitanas engatjadas desplaçan luchan cap a mai de dreches e de justícia sociala.

_ Las femnas e los òmes occitans resistisson e causisson la lenga catalana o occitana per s'exprimir publicament e per escriure...

_ Las femnas e los òmes occitans son a imaginar e inventar una societat mai unida per nòstra region, per exemple en luchant contra l’inseguretat alimentària.

_ Las demandas victoriosas son aquelas qu'emanan d'un movement collectiu;

Davant la dominacion, las femnas e los òmes an lo coratge de resistir. « REGISTER », sabètz lo mot talhat per Marie Durand sus las pèiras de sa preson. Resistir a l’uniformizacion de la cultura, resistir a la destruccion de la natura, resistir al sacatge de nòstres «bens comuns», resistir a las mentidas erigidas como vertats...

A la fin de la Segonda Guèrra Mondiala, las femnas e los òmes capitèron a metre en plaça un programa basat sus las nocions d'equitat, de solidaritat, de justícia e de libertat. Cal esperar una autra catastròfa per sortir de nòstra torpor? Fàcia a la dominacion, las femnas e los òmes inventan, imaginan e implementan de solucions originalas per promòure convivéncia e solidaritat.

Es a nosautres de los escotar, de los sostenir, e de nos engajar.

Patric Lapierre, President de la MARPOC

Tornatz trapar ( en audio) las conferéncias de

l'Universitat Occitana d'Estiu

"Vaquí lo país"

ambe nòstre partenari de 

Radio Lenga d'òc

(Clicatz lo boton çai jos  per aver las conferéncias de la journada del 6 de julhet.)

 Presentacion per Clara Torreilles de l’Académie de Nîmes

La Uganauda (ed° Aucèu libre) e coordinacion de «Dire l’homme et le siècle, l’oeuvre liitéraire de Robert Lafont» (ed° Pulm)

 « Universalitat e diversitat de l’occitan a l’espròva de la gramatizacion »

per Patrick Sauzet professor emerit Universitat de Tolosa.

« Robèrt Lafont l’Istorian ? »

Per Felip Martel, istorian e professor emerit, Universitat Paul Valéry Montpellier III.

Entrevista d'André Neyton per Bruno Cécillon.

André Neyton, creator del centre dramatic occitan de Provença a Tolon, amic de R. Lafont e autor de « Il fallait être fou » (Editions Les cahiers de l’égaré).

« Ensenhar l’occitan, Robèrt Lafont al còr d’una aventura que contunha »

per Marie-Jeanne Verny, professora emerita Universitat Paul Valéry Montpellier III.

« Robèrt Lafont e l’accion »

Taula redonda animada per Clamenç Pech amb :

Joan-Lois Escafit membre co-fondator de Gardarem la Tèrra

e Gerard Tautil autor de «Robert Lafont et l’occitanisme politique» (ed° Federop)