A 13h45 : cabaret literari amb Alan Roch :
UN POÈTA SUS L’ARCA DE NOÈ
Lo rapòrt del poèta amb las bèstias comença a l’escòla dels pichons amb lo rainal que trapa los rasims pas pro madurs, la tartuga mai fòrta a la corsa que la lèbre,…
Coma l’Esòpa, lo Joan de la Font, l’Aquiles Mir, l’Antonin Perbòsc, lo Prospèr Estieu o lo Joan-Maria Petit, escriure sus un tèma animalièr es un biais :
- de parlar dels umans sens ne parlar
- de far intervenir los animals que fan part de nòstre quotidian
- de dobrir los camins de l’imaginari
- de prene en compte e de quichar sus la biodiversitat e los enjòcs ecologics
Alan Roch seguís aquelas tòcas e i rajusta son escritura que jòga amb los mots (mimologismes, aproximacions, rapròchaments de sonoritats, provèrbis novèls, …) que li permet :
- d’escriure un libre suls aucèls (Lo rossinhòl arganhòl) sens saupre faire la diféréncia entre un passerat e un becarut
- d’èsser lo sol mila-patològue occitan conegut (Las patas del mila-patas) e lo sol especialista ponchut dels pics dels eirices (Lo libre de Piconèl l’eiriç)
- de religar la paraula e los animals dels contes a l’escritura (Al solelh de las lèbres ; Joan de l’Ors/Jean de l’Ours ; La grana de la prima),…
- de jogar entre animals vertadièrs e personatges fictius (L’escaumièr de la serena)
- de faire passar lo ga entre las lengas (reviradas de Desnòs : Sus las ribas del Mississipí e de Danièl Pennac : L’uèlh del lop)
- de trapar títols pels obratges los mai divèrses : Lo vèrme dins la frucha ; E las galinas auràn de dents ; L‘apèl de l’ors ; Lo galapachamau alfazedic ; Lenga de gat ; Lo planh del tiron enraumassat ; Lo serpentigraf ; L’ipopotam mesopotamian ; La manrega de la tartuga)
Alan Roch prepara la publicacion d’un recuèlh d’un centenat de poèmas inedits : son Alfa-bestiari espandirà encara mai lo nombre d’animals de la planeta (e benlèu unes que trapèron pas plaça sus l’arca del Noè) concernits per la poesia occitana !
.
Margot CONSTANS
« L’intérêt pour l’histoire des animaux au Moyen Âge n’apparaît que tardivement chez les médiévistes occidentaux. En effet, l’animal relevait le plus souvent de la « petite histoire », c’est-à-dire des croyances mineures (à l’image de l’alimentation, du vêtement, etc.). Robert Delort, s’est intéressé aux animaux par le biais de la fourrure et s’intéresse aux liens avec les sciences du vivant en privilégiant une approche quantitative et matérielle. Michel Pastoureau, s’intéressant à une autre conception de l’histoire, a quant à lui privilégié le culturel, il y fait lien avec l’anthropologie et adopte une approche à la fois quantitative et symbolique. Au Moyen Âge, les documents fournis en matière d’animaux sont abondants et rendent compte de leurs usages et des représentations qui y sont liées. C’est par l’exploration de sources telles que les encyclopédies, les bestiaires ou encore les traités de chasse que sera interrogé le rôle tenu par les animaux dans l’occident médiéval.
Pèire THOUY