Adelina a l’UOE
Fai mai de 34 ans qu’existís l’UOE a Nimes.
Ara, en 2010, la bèla Adelina, la gascona, sortís de la gara e arriva lèu au Collègi de la Revolucion.
E ben, quanta revolucion aqueste jorn !
Après aver saludat lo monde que conèis, l’Adelina assatja de trobar la sala d’informatica. A un messatge important de mandar a Ràdio Gasconha.
S’asseta davant l’ordenador. De que te vèi pas... una aranhassassa que sortís d’una boca d’aeracion. Se laissa tombar e tre qu’arriba per sòu, se quilha sus sei patas, se cambia en una mena de ciclòp tot verd !
De la paur, l’Adelina s’estavanís.
Quora se desrevelha, se freta leis uèlhs. Es la nuèch e…
“E onte soi, de qué m’es arribat ?”
Vèi lo vuèg sota ela, leis estelas au cèu, lo jardin de la Fònt en bas…
"Macarèu, que soi quilhada sus la Tor Manha ! "
Seguís lo rai de luna dins l’escalièr. Davala e… tròba la pòrta barrada. Bada : « Ajuda !!! »
Amont, en bas, degun… Manca de se copar la camba. Crida. Degun respond pas. Se bota a plorar, mai, amb coratge tusta a la pòrta…
Una fadeta, que fai sa bugada mesadièra a la fònt, l’entend.
Zooo ! Espelís davant la pòrta, sortís de sa pòcha una pichòta clau d’aur e la pòrta es lèu dubèrta !
Adelina conta a la fada çò que s’es passat.
“Ajuda me, fadeta, vòle m’entornar lèu, lèu…”
La fada leva son bacèu d’aur e… lo creiretz pas, Adelina se retròba davant l’ordenador !
Se freta leis uèlhs ! Badalha, s’estira e s’avisa que… a dormit, a somiat… Èra pas qu'un pantais !!!
E cric e crac nòstre conte es acabat !
Lo talhièr de creacion de contes (1 ora 15 mn !!!!!)
Monica LUSSIANA, Francesa JOUANNA e tres autras personas
Amb l’ajuda de Lisa Gròs, contaire