OCCITANIA PASSAT E FUTUR

Universitat Occitana d’Estiu

Del 5 al 9 de julhet de 2008

OCCITANIA, PASSAT e AVENIDOR

Fòrta de mai de mila annadas d’una cultura excepcionala, provesida d’una literatura de tria e d’una lenga que li porgís son unitat dins lo respiech de la diversitat de cadun, Occitània, territòri grandaràs espandit sus tres Estats d’Euròpa, constituís un exemple unenc sai que e de tot biais excepcional demest las nacions. De segur, i aguèt pas jamai, dins los sègles, un vertadièr Estat occitan, lo quite nom d’Occitània es pas d’un usatge universalament reconegut, son istòria es estada mai que tragica, sas riquesas escampilhadas e rasteladas, sa realitat contestada e escanada e pasmens a capitat de perdurar, de resistir e de salvar ribon ribanha una part de de son ereitatge, una part pichòta sai que e macada, mas essenciala per èstre presenta a l’intrada del sègle vint e un.

L’Universitat Occitana d’Estiu, 32 ena de nom, convida a soscar, a s’assabentar sus l’istòria nòstra de segur, amb l’evocacion de la glòria literària dels Trobadors e l’epopèia tragica de la Crosada, mas tanben de totes los eveniments que marquèron los sègles de la Renaissença fins a l’ora d’ara en passant per Mistral e lo Felibrige. Un passat evocat per s’ancorar dins lo present e per s’acarar melhor a l’avenidor. Que per fòrças de nosaltres Occitània, per son quite concepte, per sa plaça al mitan de l’Arc latin, per sa lenga al còr de l’espandi romanic, per los auvaris de son istòria trebolada, demòra portaira de valors umanas, modèrnas e originalas, que li faràn menar sa pèira dins la bastison del monde de deman.

Servar los pès tancats dins nòstre redond, lo nòstre airal, per escampar al mièlhs la bòcha dins l’amira comuna, aquí lo biais de capitar al jòc de petanca, mas es tanben, per nosaltres l’enjòc de nòstre engajatment e d’una soscada que volèm la mai doberta e la mai fruchosa que se poirà.

J.PELADAN vici-president MARPOC

Podetz veire lo programa dau talhièr informatica sus lo siti

Clicatz sul imatge per veire lo programa en format PDF

paperòt

Universitat Occitana d’Estiu 2008

Del 5 al 9 de julhet a Nimes (Collègi Revolucion)

« Occitània, passat e avenidor »

Dissabte 5 « Dobertura, istòria »

9°30 Acuèlh e dicha de benvenguda

10°45 Legidas de tèxts de Max Roqueta « D’une source à l’autre» Compagnie Mais Pas Vraiment

12°00 Remesa dels prèmis Mesclum, aperitiu.

14°30 «A l’entorn de la valor de LARGUESA dins quauques tèxtes de trobadors ». Michèle Stenta

16°00 « Alienòr d’Aquitània, reina dos còps » Viviane Roux, Claudine Paul.

17°45 « Catharisme et Histoire : une question encore piégée ? » Anne Brenon

21°30 Serada Teatre al Teatre Periscope « La pastorala dels volurs » de Max Rouquette par la Compagnie Gargamèla

 

La Pastorala dels Volurs a Nimes, teatre del Periscòpi La Pastorala dels Volurs a Nîmes, théâtre du Périscope.
L'Universitat Ocitana d'Estiu se dobrirà lo dissabte 5 de julhet per un vertadièr eveniment teatral : la creacion mondiala e primièra absoluda de la Pastorala dels Volurs de Max Roqueta ! Rai, la pèça foguèt creada amb talent mas en francés fa quasi cinquanta ans, en 1959, per Madeleine Attal e lo Théatre des Douze. A l'epòca, èra inedicha dins sas doas versions occitana e francesa. Calguèt esperar un pauc mens de quaranta ans per que foguèsse publicada en VO e en revirada francesa dins Auteurs en scène. Es solament ara que la pèça es montada dins sa version d'origina, mièg sègle après que foguèt escricha. L'eveniment pren tota son importància se nos sovenèm que la darrièra pèça de nòstre dramaturg creada en occitan per una tropa professionala o foguèt fa ja onze ans : èra lo Jòc de la cabra. Amb aquel ritme caldrà mai d'un sègle per jogar tota l'òbra de Max Roqueta ! Uèi coma fa onze ans, foguèt la meteissa tropa coratjosa que prenguèt la risca e faguèt l'escomesa de donar al public occitan, dins sa lenga, una òbra escricha per el per l'encantaire d'Argelièrs. A l'encòp fadariá poëtica e farcejada nadalenca, aquela pastorala es de fach una antipastorala cracinejanta. Los marrits demòran marrits e los rics egoïstas. Cap de gràcia tocarà pas degun, levat los dos pus paures, lo parelh d'amics colcavestits, que se n'anaràn dins la nèu e la nuèch per fidelitat a lor amistat e a lor misèria. Max Roqueta nos dona a veire nòstre besonh caput de meravilhós, la vertat de nòstres desirs de sèxe o d'argent e la marrida consciéncia ont nos meton los paures, a nosautres los rics, que los aimam de luènh e los aborrissèm de prèp. Amb una lucidesa tendra e cinica, redimida per la poësia nadalenca. Un pichòt cap d'òbra qu'esperèt cinquanta ans son espelison s'ofris a nosautres. Lo manquem pas ! L'Université Occitane d'Été s'ouvrira samedi 5 juillet par un véritable événement théâtral : la création mondiale et première absolue de la Pastorala dels Volurs de Max Rouquette ! Certes la pièce a été créée avec talent mais en français voilà presque cinquante ans, en 1959, par Madeleine Attal et le Théâtre des Douze. À l'époque, elle était inédite dans ses deux versions occitane et française. Il a fallu attendre un peu moins de quarante ans per qu'elle soit publiée en VO et en traduction française dans Auteurs en scène. C'est seulement maintenant que la pièce est présentée dans sa version d'origine, un demi-siècle après son écriture. L'événement prend toute son importance si l'on se souvient que la dernière pièce de notre dramaturge créée en occitan par une troupe professionnelle l'a été il y a onze ans déjà : c'était lo Jòc de la cabra. À ce rythme, il faudra plus d'un siècle pour jouer toute l'œuvre de Max Rouquette ! Aujourd'hui comme il y a onze ans, ç'a été la même troupe courageuse qui a pris le risque et fait le pari de donner au public occitan, dans sa langue, une œuvre écrite pour lui par l'enchanteur d'Argelliers. À la fois féerie poétique et farce de Noël, cette pastorale est en fait une anti-pastorale grinçante. Les méchants restent méchants et les riches égoïstes. Aucune grâce ne touchera personne, sauf les plus pauvres, la paire d'amis vagabonds, qui s'en iront dans la nuit et la neige par fidélité à leur amitié et à leur misère. Max Rouquette nous donne à voir notre besoin têtu de merveilleux, la vérité de nos désirs de sexe ou d'argenet la mauvaise conscience où nous mettent les pauvres, nous les riches, qui les aimons de loin et les haïssons de près. Avec une lucidité tendre et cynique, rachetée par la poésie de Noël. Un petit chef-d'œuvre qui a attendu cinquante son éclosion s'offre à nous. Ne le manquons pas !

 

Dimenge 6 « Jornada Max Roqueta »

9°30 « Los personatges dins Vèrd Paradís » Magali Fraisse

11°00 « L’exilh dins l’òbra de Max Roqueta » Marie Jeanne Verny

14°30 «Lo teatre de Max Roqueta » Jean Claude Forêt

16°15 Taula redonda « L’òme e l’escrivan » Marie Jeanne Verny, Magali Fraisse, Claire Torreilles, Philippe Gardy, Jean Claude Forêt.

18°15 Presentacion de l’associacion « Amistats Max Roqueta»

19°00 Aperitiu ofèrt per la Comuna de Nimes

21°30 Serada Teatre al Teatre Telemac « Jesus II »

d'après Joseph Delteil par la Compagnie Beau Parleur

 

Diluns 7 « Passat »

9°30 « L’âge d’or : quête édénique et conscience du passé dans l’Occitanie littéraire médiévale » Gilda Caiti Russo

11°00 « Renaissença felibrenca » Philippe Martel

14°30 « Renaissença barròca » Philippe Gardy

16°00 « La chanson d’Antioche » Jean François Gareyte

17°45 « L’imatge del meridional dins l’istòria » Philippe Martel

21°30 Serada Max Roqueta al Teatre Telemac « Paroles pour le vent » Groupe Alba Canta et Tom Torel

 

Dimarç 8 « Rapòrts amb Catalonha »

9°30 « Las relacions entre catalans e occitans jos Jaume 1èr » Albert Hauf i Valls

11°00 « Las relacions ente occitans e catalans a l'epòca modèrna (s. XVI-XIX) » Patrice Poujade

14°30 « Mistral e Verdaguer : de Mireio e Calendau a Canigó» Joan Alegret

16°00 « Similitudes langue occitane et catalane » C. Balaguer

17°45 Taula redonda « Trenta ans del CAOC » Pierre Pessemesse, CAOC Occitan e Enric Garriga i Trullols, CAOC Català

21°30 Serada Concèrt al collègi Revolucion "Brick a Drac"

Dimecres 9 «Avenidor »

9°30 « F.E.L.C.O. L'escòla e l'ensenhament : 3 parucions recentas, escambis amb los autors." Philippe Martel e MJ Verny

11°00« Avenir de l’Arc Latin » Philippe Langevin

14°30 « Aujourd’hui et demain, quelle agriculture et quel est son rôle dans l’entretien du patrimoine et du paysage ? » BrunoRivollier

16°00 « Label Òc per l’occitan » R.Firmin

17°45 « Les acteurs pour l’avenir » Claudine Paul

21°30 Serada Concèrt Balèti al Collègi Revolucion « D’òc e d’ailà »

 

La lenga del títol es la que serà utilizada per la conferéncia.

Entre cada conferéncia, una pausa d'un quart d'ora serà respectada.

Mòstra « 2008, centenari Max Roqueta »

Max Roqueta nasquèt lo 8 de decembre de 1908 a Argelièrs, vilatge de las garrigas lengadocianas, ne celebrèt l’esplendor solara e dolorosa. Aqueste magician dels mots faguèt la causida de l’occitan coma lenga d’escritura. Considerat coma un dels mai grands escrivans de lenga d’òc del sègle XX, mas tanben coma un grand escrivan francés, son òbra foguèt revirada en mai d’una lengas.

« L’œuvre de Max Rouquette fait sans aucun doute partie de ces trajectoires inspirées, de ces fragments durs et luisants tombés d’on ne sait quel ciel invisible à l’œil nu et qui n’en finissent pas de nourrir nos rêves et nos doutes. »

Philippe Gardy, amb son acòrdi.

 

Las seradas

Son totas a gratis !

Dissabte 5 : Teatre « La pastorala dels volurs » Compagnie Gargamèla 21o30 al Teatre Periscope
Dimenge 6 : Teatre « Jesus II » Compagnie Beau Parleur 21o30 al Teatre Telemac
Diluns 7 : Serada Max Roqueta « Paroles pour le vent » Groupe Alba Canta et Tom Torel 21o30 al Teatre Telemac
Dimarç 8 : Concèrt « Brick a Drac » 21o30 al collègi Revolucion 
Dimecres 9 : Concèrt Balèti « D’òc e d’ailà » 21o30

al Collègi Revolucion

Entre-senhas

 

Los talhièrs

Cada jorn, vos prepausam :

Talhièrs de cant : 11 oras a 12 oras 30
Talhièrs de lenga dos nivèls : 9 oras 15 a 10 oras 45 e 14 oras 30 a 15 oras 45
Talhièr informatica : 11 oras a 12 oras e 16 oras a 17 oras 30

Setmana : 65 € Jornada : 15 €

Estudiant-caumaire : 15 € la setmana

Albergament : Fogal cambra simpla o dobla sus reservacion

Tièira ostalariás sus demanda

Repais UOE sus reservacion

 

Partenariat de l’Universitat Occitana d’Estiu :

Radio Interval

Radio Lengadoc

TV Miroir

IEO 30

M.A.R.P.O.C.

Avec le soutien de la Ville de Nîmes

MEFI : en cas de désistement, le programme pourra être modifié